comprarEn el marc de la Setmana del Medi Ambient, entitats i persones consumidores, fartes de la cultura d'usar i llençar - especialment del plàstic -, llencen la campanya BOICOT AL PLÀSTICO per a que, durant la setmana del 3 al 9 de juny, no comprem aliments embolicats en plàstic.

Aquesta és una iniciativa que neix a les xarxes socials, des de la base, amb la suma de multitud de persones i organitzacions que reclamem un model de producció que no es basi en la cultura del usar i llençar ni en el sobreenvasat salvatge que ha proliferat durant les darrera dècada als supermercats i comerços convencionals.

Un moviment que vol provocar, per una banda, que les empreses de l'alimentació prenguin mesures per oferir els seus productes sense residus i, per una altra banda, que els governs apliquin lleis específiques per a que la indústria del plàstic no vulneri, com fa actualment, el dret de la ciutadania a consumir de forma respectuosa amb el medi ambient i la nostra salut.

El plàstic, des de que va aparèixer a les nostres vides, no ha parat de créixer exponencialment. Es calcula que l'any que ve es fabricarà en tot el món la xifra astronòmica de 500 milions de tones. El 35% de tot el plàstic que es consumeix en un any, correspon al consum d'envasos i embalatges que trobem en la distribució i el consum d'aliments en els supermercats, mercats i comerços. Molt per sobre del consum de plàstic a d’altres sectors com la construcció o l’automoció.

L'últim any, a Catalunya s'han generat 3.850.000 tones de residus amb una mitjana per persona i any de 509 kg. D'aquests, una quarta part corresponen a residus d’envasos convertint-se, així, en la segona fracció més important després de les restes orgàniques. Entre el 80 i el 90% d'aquests envasos són d'aliments i begudes.1

La intencionalitat del sobreenvasat

El plàstic pot ser útil per determinades coses gràcies a les seves característiques de lleugeresa i elasticitat, però el problema real és que la indústria ha diversificat l'ús del plàstic dins la cultura d'usar i llençar amb ús insostenible dels recursos i edevenint un problema ambiental mundial. Està proliferant la cultura d'usar i llençar en els envasos alimentaris arribant a absurditats com la venda de magadalenes en envasos individuals de plàstic dins d’una altra bossa de plàstic, o la venda d’unitats de fruuites i verdures ensafatades i plastificats. Als darrers anys, a la funció de conservació, protecció i agrupament dels envasos se li han sumat altres que responen a certes necessitats i interessos de les cadenes per abaratir costos o com a funció de màrqueting per a seduir al consumidor.

El declivi dels envasos reutilitzables

Una altra evidència de la deriva cap a un model de distribució basat en l'usar i llençar és la pràctica desaparició dels envasos de begudes retornables a supermercats i hipermercats. Inclús en el sector Horeca (hostaleria, restauració i catering), l'envàs reutilitzable es troba en constant retrocés amb una clara tendència a la substitució per envasos d'un sol ús, especialment llaunes en el cas de les cerveses i els refrescos. L'any 2000, els reutilitzables representaven el 30% del total d'envasos, mentre que al 2017 només suposen un 16% del total d'envasos de begudes comercialitzats.

Cal recordar que, en comparació amb la fabricació contínua d'envasos d'un sol ús, la reutilització no només estalvia recursos i energia, redueix els residus i la pràctica d’abandonar-los al medi (littering) i provoca menys emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en comparació amb la producció d'envasos d'un sol ús, sinó que també suposa un estalvi econòmic i crea ocupació al territori.

La responsabilitat

Tots tenim una responsabilitat cap a la conservació dels recursos naturals del planeta: ciutadania, administracions públiques, fabricants i distribuïdores, però cada sector no té el mateix pes de responsabilitat davant la problemàtica dels plàstics. No podem continuar culpabibilizant la ciutadania del consum del plàstic que està arribant als nostres mars i oceans. El principal responsable de la proliferació continuada i contaminant del plàstic és la indústria que ho fabrica, la que el posa en el mercat dia rere dia i que, a més, està impossibilitzant a les persones consumidores, l'accés fàcil a productes a granel i envasos retornables.

A nivell de les administracions, urgeix que es comenci a incorporar mesures legals i econòmiques per a fomentarla reducció efectiva dels envasos d’un sol ús i la recuperació dels envasos reutilitzables, tant al canal Horeca com a la distribució i el comerç de proximitat. En aquest sentit, establir un tribut per a productes d'un sol ús i productes de curta durada que presenten alternatives reutilitzables, com per exemple llaunes, ampolles de plàstic, càpsules de cafè, etc., i la introducció de sistemes de retorn (SDDR) per a envasos d'un sol ús facilitaria la recuperació dels envasos reutilitzables, generalitzant-los com una alternativa efectiva als envasos d'un sol ús.

Les persones consumidores, durant aquesta setmana, i per suposat tota la resta de l’any, tenen el poder de fer palés el seu rebuig a aquest excés d’envasat i reclamar el seu dret a consumir sense generar residus. Per això es proposa no comprar productes envasats i manifestar la demanda d’un altre model de consum.


Alguns consells de Rezero a l’hora d’anar a comprar són:

1) Planificar les compres i portar sempre elemens reutilitzables (bosses, carmanyoles, pots de vidre etc.) per comprar a granel i evitar agafar envasos.
2) Si compres envasat, millor de mida gran i de vidre.
3) Rebutjar envasos de plàstic, safates i brics sempre que sigui possible.

Per més informació sobre la generació de residus d’envasos:

“Informe Catalunya cap al residu zero. Situació actual i indicadors per a la transició”. Rezero, 2019.